Programari lliure a les comarques gironines

Sempre he vist positiva la experiència amb varies distribucions, per poder quedar-se amb la que un li vagi millor. Tot i això­, la meva experiència no ha estat especialment llarga, més aviat al contrari; primer Debian Woody, posteriorment Sarge, i finalment Sid. A partir d'aquí, a través dels comentaris d'altra gent, a base d'anar veient opinions, articles i documentació sobre Gentoo, em va convèncer i vaig decidir instalar-la al meu desktop.

Ja abans d'instalar Debian havia sentit a parlar de Gentoo, però no estava al meu abast, començar directament amb Gentoo és haver de tenir una paciència infinita o un consistent contacte i/o experiència amb sistemes Unix, però no era el cas. Crec que començar a aprendre com funciona el món dels sistemes Unix, en general, és començant per Debian, tot i que evidentment hi ha molta diversitat d'opinió sobre aquest tema; les típiques distrowars. Segurament ja hi haurà la tira d'articles sobre Gentoo, tot i això­ volia donar una opinió personal i donar a conèixer la meva experiència amb aquesta metadistribució.

Però Gentoo és diferent, m'ha cridat l'atenció pel fet de ser una metadistribució, i per moltes de les seves interessants característiques. Una de les més rellevants és que et crees la distribució desde zero, és a dir, compilant el codi font del sistema base, posteriorment el programari, etc. amb un sistema de ports molt semblant al dels *BSD però molt perfeccionat. Una altra de les coses més sorprenents es la velocitat a la que arriben els canvis/millores en els ports. Fins i tot m'arriscaria a dir que és una de les més avantguardistes.

La instal·lació

Qualsevol que hagi intentat instal·lar una Gentoo 'testing', és a dir, en proves, em donarà la raó que al principi pot arribar a ser tediós, ja que al no ser la versió publicada com a estable, pots trobar-te amb més d'un bug en mal moment. Més concretament si es comenéa des del Stage 1, això és, compilar el sistema "from scratch", desde del no-res. Però els coneixements que s'adquireixen instal·lant una Gentoo, no passen desaparcebuts. Una de les coses curioses, per exemple, és la possibilitat d'escollir diversos mètodes per instalar-la: des d'una Live CD, des d'un CD de Knoppix, etc.

Fins a l'últim detall

Al llarg dels dies que he estat configurant-la, m'he anat adonant que cada programa que compiles i instal·les, et deixa un grau de llibertat gairebé total a l'hora de configurar-los, tant a l'hora de compilar-los, deixant a l'usuari la elecció de les caracterí­stiques del programa a compilar, mitjançant els USE flags, d'aquesta manera, si no vull suport ipv6, per exemple, no l'hi compilo, així­ a la llarga és un estalvi d'espai al disc, ja que de totes maneres, no utilitzaria aquella característica. És un tema molt interessant, i un punt a favor, ja que amb les distribucions "normals" no es pot fer, si no es que et compiles tu manualment el programa.

Hi ha també el tema dels fitxers de configuració; quan instal·les un paquet a Debian, normalment ve amb una configuració per defecte. Això per un usuari no avançat pot significar un avantatge, però per un usuari avançat una pèrdua de temps per ell i/o una incomoditat, ja que primerament ha de desfer la configuració per defecte, si hi està amb desacord, i posteriorment modelar la configuració desitjada. Un exemple clar és quan instales un paquet que té la opció de funcionar en segon pla (o background), com a dimoni (o daemon), i el paquet de Debian ja et posa automàticament l'script d'inici del Daemon al directori d'scripts d'inici (/etc/init.d/). Això a Gentoo es fa manualment, si és que realment es vol fer.